Hem vingut a jugar

Celia Rico, Almudena Monzú i Paulina García, algunes de les professionals amb les que residents han compartit durant el mes de novembre.

Retir a Faberllull Olot.

Novembre començava amb el primer retir de la Residència, que esdevé en realitat un workshop intensiu de 5 dies. A l’inici del procés d’escriptura té tot el sentit treballar en l’essència de les històries i en el cor de les mateixes, apel·lant directament a les seves autores, les residents. Almudena Monzú, consultora de guió, productora i professional de l’acompanyament creatiu, va fer una sèrie de propostes de tallers basades en el tell me. L’oralitat a l’hora d’explicar històries esdevé una eina reveladora a partir de la qual les residents poden ser més conscients de què expliquen i per què ho expliquen. Compartir amb la resta de participants el propi projecte és molt clarificador i Almudena Monzú va proposar un retorn en forma de dibuix, resposta o pregunta, amb l'objectiu de desencadenar presa de decisió sobre allò més essencial de cada història. “Muerte al ego” era el títol que va englobar la proposta de Monzú.

La cineasta Celia Rico, per la seva banda, va apostar per tallers amb els personatges com a punt de partida, basada en la idea que conèixer més els propis personatges, com a autora, permet donar-los la profunditat necessària perquè siguin complexos i rodons. “Que lata un corazón” enllaça un seguit de tallers dedicats a la coneixença dels personatges, a través de manualitats, feedback i explicació oral entre residents.

La setmana de retir va ser intensa i va pivotar fonamentalment entorn d’una de les màximes principals del programa: compartir entre companyes i ajudar a resoldre els problemes de la resta permet un aprenentatge propi molt valuós. Tot plegat molt travessat pel joc, perquè les propostes del retir no deixen de ser un joc a partir del qual s’aprèn.

A la tornada, les residents van poder assistir a dues classes magistrals en el marc de L'Alternativa: la primera sobre construcció de personatges impartida per Clara Roquet, cineasta i professional del guió de reconeguda trajectòria, i una segona sessió amb Nicolas Philibert, reputat documentalista francès, en la que va compartir el seu procés creatiu d’una manera molt generosa i interessant.

També en el marc de l’Alternativa, els residents van assistir al Pitching Forum del GAC, una primera oportunitat per preparar-se per a la presentació final dels seus projectes, d’aquí uns mesos.

I seguint amb la intensitat de novembre, la darrera setmana de mes la Residència va estar present al REC Tarragona, amb qui iniciem enguany una col·laboració ben fructífera. En el marc del RECLab, les residents estaven convidades al workshop a porta tancada amb 5 professionals: Mariana Monroy, productora mexicana especialitzada en desenvolupament, va donar la seva opinió sobre com pitchejar un projecte; Estíbaliz Urresola, cineasta, explicava com en el seu cas havia construït el seu projecte a pesar de totes les opinions que l’envoltaven durant el seu procés creatiu i com d’important és mantenir aquesta llum que brilla en el cor dels projectes, que fa de far quan et perds en el camí; Álvaro Vega, director de l’agència Doble Sentido, donava ímputs sobre màrketing i audiències i sobre la tasca de comunicar un projecte; mentre Denis Krupnov, agent de vendes, explicava el cas de “Suro”, primera pel·lícula espanyola que va adquirir per les seves vendes internacionals. Finalment, Frida Fan, del Festival de Shangai i Shirley Chan, del Festival de Hong Kong, van presentar els seus esdeveniments amb la intenció de que les assistents entenguessin que existeix un altre recorregut de festivals més enllà dels més coneguts i als que tothom vol aspirar, de vegades sense ser la millor opció per la pel·lícula.

Després d'una a trobada de networking amb assistents al RECLab i al festival, els residents van tenir el privilegi de poder conversar durant dues hores amb Paulina Garcia, actriu xilena, dramaturga i productora executiva, en una trobada conduïda per Miquel Escudero, programador, entre altres, de la Sémaine de la Critique de Cannes. La cineasta va compartir amb les nostres autores la seva feina i la seva opinió sobre l'ofici. Per Garcia, fer cinema és com jugar, i passar-se la major part del temps organitzant aquest joc és meravellós. A més, segons Garcia, el cinema mai és teu, sempre és compartir.

A la Residència hem vingut a jugar.

Previous
Previous

El silenci de les muntanyes

Next
Next

El mes de la il·lusió i el descobriment