La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català presenta els 10 projectes de la seva 4a edició
Enguany, les i els residents seleccionats són: Guillem Manzanares, Gemma Blasco, Pau Mira, Marta Duran, Arianna Giménez Beltrán, Ángel Giovanni Hoyos, Celia Giraldo, David Moragas, Mariona Martínez, Núria Bestit, Francisco Kosterlitz i Àlex Sardà
La Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català, incubadora audiovisual pionera a Catalunya dedicada al desenvolupament de guió per a llargmetratges, presenta els 10 projectes que formaran part de la seva 4a edició. La iniciativa, dirigida per la cineasta Carla Simón, ha seleccionat 8 propostes de ficció i 2 documentals entre més de 500 candidatures.
Les i els residents seleccionats enguany són: Guillem Manzanares, Gemma Blasco, Pau Mira, Marta Duran, Arianna Giménez Beltrán, Ángel Giovanni Hoyos, Celia Giraldo, David Moragas, Mariona Martínez, Núria Bestit, Francisco Kosterlitz i Àlex Sardà.
La memòria familiar, l’epicentre dels documentals de la 4a edició de la Residència de guions
En aquesta nova edició, la memòria familiar esdevé nucli narratiu de les dues propostes documentals. Ángel Giovanni Hoyos, director i muntador colombo-argentí, autor dels llargmetratges Marea Verde i Antes del Fuego, s'incorpora a la Residència amb El hijo de la violencia (VOCAST), una fabulació construïda a partir d'arxius familiars. En aquest projecte, produït per Allegra Films i Fuega Cine, Giovanni reconstrueix la memòria del país que va deixar enrere fa quinze anys a través de la història del seu pare: antic espia militar a Colòmbia i actual pastor evangèlic i exorcista de dimonis.
Per la seva banda, Pau Mira, director de fotografia i documentalista originari de l’Hospitalet de Llobregat, presenta No sé silbar como los pastores (VOCAT), un retrat íntim fruit de la filmació des de la infància del seu germà Pere, un jove amb diversitat funcional dedicat a la pastura d’ovelles i que, acompanyat del seu xaiet Suau, espera la resolució de la seva incapacitació. Després d’haver signat la fotografia de documentals com El Salón, de Pere Sastre, o NoBody, de Carlos Villafaina, així com d’haver treballat com a segona unitat en The Human Hibernation, d’Anna Cornudella, Mira s’aventura per primera vegada amb el llargmetratge de la mà d’aquest nou projecte, que compta amb la producció de Pausa Dramàtica.
Identitat, colonialisme, diversitat i violència a les noves ficcions de la 4a edició
Guanyadora del Premi Gaudí a la Millor Direcció Novell per la seva òpera prima Un lugar común, Celia Giraldo desenvoluparà a la Residència el seu segon llargmetratge de ficció, La niña prodigio (VOCAST), que compta amb la producció de Materia Cinema i La Juventud. Amb temàtiques ja explorades en el seu curtmetratge Et busco a tots, com la pèrdua de la identitat i la por a la solitud des d’una mirada tragicòmica, en aquesta proposta Giraldo planteja des d’un llenguatge oníric una història de tres vides creuades: una nena que ha deixat de parlar, la seva mare obsessionada amb la criança respectuosa i una escriptora en dol per la mort de la seva millor amiga. Un vincle que les portarà a qüestionar-se fins a on estan disposades a arribar per complir les seves pròpies expectatives.
A Petroli (VOCAT), la cineasta Gemma Blasco —directora del curtmetratge Jauría, del llargmetratge documental El zoo i de la recentment estrenada La fúria, guardonada al Festival de Màlaga amb les Bisnagues a Millor actriu, Millor actor secundari i Millor muntatge— ens endinsa en una història de desencant. Després de la mort d’un jove en l’explosió d’una refineria de petroli, la seva parella i el seu millor amic emprenen un camí compartit en què hauran d’aprendre a acompanyar-se, intentant trobar moments de llum en un entorn hostil i individualista. En aquesta peça, Blasco construeix un univers poblat de cotxes tunning, morts que sobreviuen en el món virtual i una nena que fuig enmig de la nit preguntant-se què passaria si desaparegués.
Guionista, director i escriptor, David Moragas va debutar amb el llargmetratge A Stormy Night. Dos anys més tard va reaparèixer amb el curtmetratge Demà ho deixem i aquest 2025 estrenarà a les sales de cinema la seva nova pel·lícula Un Altre Home. Ara, inicia el seu pas per la Residència amb Tardor (VOCAT), una història sobre un professor universitari i un alumne que, a partir de la seva relació, es detonaran tota una sèrie de qüestions sobre els límits entre desig, poder i amor romàntic.
Amb la seva òpera prima Les Culpables en fase de postproducció i sota el paraigua de les productores Boogaloo Films i Guspira Films, Marta Duran desenvoluparà durant els nou mesos de la Residència el seu nou projecte de ficció, El prec de les feres (VOCAT). Codirectora dels curtmetratges documentals 224 i Rym, Duran s’endinsa ara en una història ambientada en la postguerra. La protagonista és la Mariàngels, una jove vídua de bona família que, exiliada pel règim, és enviada a viure a una masia aïllada del Montseny. Allà es veu obligada a conviure amb la Cristina, l’antiga propietària de la casa. Enmig d’una convivència estranya i carregada de tensions, i sota la mirada vigilant d’un capellà obsessionat amb esborrar les creences ancestrals del poble, la Mariàngels es trobarà davant d’un dilema profund: seguir el camí imposat de la redempció o lluitar per la seva llibertat.
Amb una extensa trajectòria com a ajudant de direcció i treballant en diversos equips de direcció en més d’una trentena de sèries i pel·lícules —entre les quals destaquen Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar, o Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta—, i després d’haver dirigit els curtmetratges Sol creixent i Vida o teatre, el cineasta Guillem Manzanares s’incorpora a la 4a edició de la Residència amb el seu primer llargmetratge, Arcàdia (VOCAT). Ambientada en una petita aldea del Pirineu, la història s’obre amb l’aparició de l’hort comunitari completament vandalitzat. Un veí assegura haver vist un nen a prop del lloc, però no pot identificar quin dels dos del poble n’ha estat el responsable. Davant la incertesa, la comunitat es veu arrossegada per una escalada d’intolerància contra els infants.
Arianna Giménez Beltrán ha centrat la seva carrera en el fotoperiodisme, àmbit en què va ser guardonada amb la Beca Clic de Fotoperiodisme Jove de la Generalitat de Catalunya pel projecte Hungerland, una proposta multimèdia que explora els efectes de la crisi econòmica del 2008 sobre el dret a l’alimentació. Col·labora amb mitjans internacionals com la BBC, Al Jazeera i Channel 4 News, i ha debutat en la ficció com a directora i guionista amb el curtmetratge Cremada, produït per Funicular Films, la qual acompanyarà de nou a Beltrán amb el seu primer llargmetratge El Llindar (VOCAT), un dels deu projectes seleccionats per la Residència. En aquesta òpera prima, Giménez Beltrán ens submergeix en la història de l’Antonio, un home que accepta l’encàrrec d’assetjar laboralment una companya de feina. Quan ella decideix denunciar, però, l’empresa l’acorrala, assenyalant-lo com a únic botxí.
Les cocreacions de la 4a edició de la Residència de guions
En aquesta nova edició, la Residència de guions torna a acollir diversos projectes en cocreació. Enguany, el cineasta Àlex Sardà —autor d’obres com El Príncep, guardonada com a Millor curtmetratge als XVII Premis Gaudí, i el documental Hafreiat, reconegut com a Millor documental a la SEMINCI 2022— s’uneix amb el guionista Francisco Kosterlitz. Aquest darrer ha coescrit Suro, de Mikel Gurrea —guanyadora dels Gaudí a Millor direcció novella, Millor protagonista femenina i Millor protagonista masculí—, així com El silencio del cazador, de Martín Desalvo, i actualment treballa en els nous llargmetratges de Clara Roquet, Pedro Martín-Calero o Gurrea. Junts desenvoluparan a la Residència Els Salvatges (VOCAT), una pel·lícula ambientada entre Barcelona i Guinea Equatorial que explora les relacions familiars i colonials a través de la història del Magí i l’Àngela, una parella que fuig de les seves respectives herències i que es veurà afectada per una maledicció lligada al passat d’en Magí. La nova proposta de Sardà i Kosterlitz té el suport de la productora 15L Films.
Al costat de Sardà i Kosterlitz, es troba el duo format per les cineastes Mariona Martínez i Núria Bestit. Ambdues varen culminar els seus estudis a ESCAC amb Lluna de sal, un curtmetratge de caràcter social que reflexiona sobre la discapacitat intel·lectual, l’adolescència i l’amistat, i que va ser guardonat a la SEMINCI del 2024 amb l’Espiga de Plata a Millor curtmetratge internacional. Ara, amb el suport de la Residència, inicien el seu primer llargmetratge, On viuen les libèl·lules (VOCAT), que segueix la Lluna, una noia amb discapacitat intel·lectual que ha crescut sota la protecció de la seva mare, Mar. A punt de fer divuit anys, es presenta a una audició teatral moguda pel somni de ser actriu. Però la seva il·lusió es veu truncada quan, per l’agreujament de la demència de la seva àvia Dolo, és enviada al poble per cuidar-la.
Durant 9 mesos, els 12 creadors i creadores seleccionades tindran l’oportunitat d’accedir a un acompanyament integral i estable en la seva escriptura, amb diverses tutories personalitzades, mentories, tallers i trobades amb professionals de la indústria tant de l’àmbit nacional com internacional. A més, l'octubre del 2025 i el febrer de 2026 gaudiran de dos retirs de treball a la Faberllull d’Olot, i una estada opcional al llarg del programa al Centre d’Art i Natura de Farrera.
A banda de totes aquestes activitats, la Residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català ofereix als i les residents una beca econòmica per projecte i espais de treball a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona, que garanteixin una total i adequada immersió en els seus processos creatius.
La Residència de guions és una iniciativa de l’Acadèmia del Cinema Català creada amb GAC (Guionistes Associats de Catalunya), que compta amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i l’Ajuntament de Barcelona, i la col·laboració de DAMA ( ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), la UVIC (Universitat de Vic), l’Institut Ramon Llull-Faberllull, Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona, l’ECIB (Escola de Cinema de Barcelona) i el Centre d’Art i Natura de Farrera.