Transició. Desig. Pèrdua.
David Moragas, resident de la 4a edició de la Residència de Guions, defineix així el seu projecte Tardor. Parlem amb ell FORA DE GUIÓ
Guionista, director i escriptor. Actualment, combina l'ecosistema artístic de la direcció i l'escriptura amb el de la docència universitària. El seu salt al cinema va arribar amb A Stormy Night, la qual va passar per diversos festivals com el D'A —sent escollida per clausurar el certamen—, el Festival de Málaga o l'Alternativa. Més endavant, va presentar el curtmetratge Demà ho deixem, premiat al D'A i al VOC d'Òmnium Cultural, i que va recorre festivals com el BFI Flare: London LGBTQIA+ Film Festival, Palm Springs i Raindance. Un Altre Home és el seu nou llargmetratge, que arribarà als cinemes aquest any.
A banda de cultivar la seva carrera cinematogràfica, també ha anat construint camí en el món literari, publicant el 2024 de la mà de Penguin Random House la seva primera novel·la Fervor.
Com sorgeix Tardor? Què o qui és el detonant?
Tardor parteix d’una reflexió sobre qüestions que avui ocupen l’agenda mediàtica i el discurs social, com ho són les relacions de poder, les diferències generacionals, la fragilitat dels límits entre l’ètica i el desig. El cinema em permet abordar-ho des d’una mirada íntima i crítica, allunyada de l’eslògan o la consigna, i posar el focus en les contradiccions i la complexitat de les emocions. M’interessa observar aquests personatges, filmar una intimitat per convidar l’espectador a formar-ne part, i generar un espai de diàleg.
Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin Tardor.
Transició. Desig. Pèrdua.
Referents que facin créixer el teu guió.
Els meus referents abasten tant la intimitat i la introspecció com la manera com el cinema documenta i acompanya la vida del dia a dia: directores com Chantal Akerman o Claire Denis, que observen la fragilitat i la tensió en les relacions humanes; Kelly Reichardt, amb la seva mirada subtil sobre el pas del temps i les transicions vitals; o Haneke i la seva capacitat d’explorar les relacions humanes amb rigor i complexitat.
Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu?
Durant el procés creatiu, provo de navegar entre dos pols: d’una banda, el pensament vertical, rigorós i estructurat, ple de normes de guió, estructura, l’escaleta com a punt de referència…; de l’altra, el pensament horitzontal, lliure i exploratori, que em permet perdre’m en associacions, provar camins inesperats i seguir la intuïció. És en aquest espai intermedi, on l’ordre i el flux coexisteixen, que el projecte comença a respirar i a trobar la seva identitat. Cada història t’explica com vol ser escrita (malauradament, és al final del procés creatiu quan per fi has comprès la millor metodologia per dur-lo a terme!)
Completa la frase: Per escriure guió és indispensable...
Observar el món i els altres amb empatia, i deixar-se inspirar tant per la pròpia intuïció com pel diàleg i la comunitat amb qui comparteixes el procés creatiu (amics, tutors o, en aquest cas, els altres residents).
Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d'escriptura?
El procés d’escriptura demana, inevitablement, un diàleg constant amb el món. El context sociohistòric actual (observant com avança el feixisme, la realitat factual d’un genocidi o la catàstrofe climàtica), certament posa a prova el desig de crear i proposar altres ficcions. Especialment, quan parteixen d’una voluntat de resistència, de llum i de transformació.
Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?
Penso que un bon guió parteix de la curiositat i l’empatia: curiositat per comprendre els personatges i el món que els envolta, i empatia per estudiar-los sense judicis condicionats o reduccionistes. Afegiria també la paciència de deixar que la història respiri i evolucioni, i la valentia de confrontar-nos amb preguntes que no tinguin una sola resolució.