Colonialisme. Herència. Amor.
Alex Sardà i Francisco Kosterlitz, residents de la 4a edició de la Residència de Guions, defineixen així el seu projecte. Parlem amb elles FORA DE GUIÓ
L’Alex és director, guionista i fotògraf. Juntament amb els seus anteriors curtmetratges, Fuga (2021) i Gang (2020), els tres curts funcionen com a tríptic en l’exploració de les masculinitats contemporànies i els seus conflictes. Es va estrenar en el llargmetratge amb el documental Hafreiat (2022), estrenat al Sheffield DocFest 2022, premiat com a millor documental nacional a la SEMINCI 2022, amb la menció especial del jurat a Miradasdoc 2023 i amb el premi internacional del públic a l’Amman Film Fest 2023. Un projecte que, com a Els Salvatges, explora les relacions familiars i colonials.
El Francisco, desenvolupa la seva carrera com a guionista entre Espanya, Argentina, Mèxic i els Estats Units. Va coescriure Suro (2022) de Mikel Gurrea, premiada al estival de Sant Sebastià amb el premi FIPRESCI a la millor pel·lícula de la secció oficial i al millor guió de pel·lícula basca, amb dues nominacions als premis Goya i tres premis Gaudí més la nominació al millor guió. També ha escrit El silencio del cazador (Martín Desalvo), que va rebre dues Biznagas de plata al festival de Màlaga, va guanyar millor guió original de la SGAA i va ser nominada al Còndor de plata en la mateixa categoria. Actualment, està escrivint el segon llargmetratge de Clara Roquet i els següents llargmetratges de Mikel Gurrea, Pedro Martín-Calero i Alex Sardà.
Com sorgeix el vostre projecte? Què o qui és el detonant?
Un interior salvatge sorgeix dels treballs anteriors de l’Alex, com una suma dels temes i personatges que apareixen als seus curtmetratges i al seu llargmetratge documental. Projectes on les herències familiars i masculines s’entrellacen amb temes com el privilegi, el colonialisme o les cures, posant el focus en els personatges i les seves relacions amb els seus éssers estimats.
Tres paraules que defineixin el vostre projecte.
Colonialisme. Herència. Amor.
Referents que facin créixer el vostre guió.
Les pel·lícules Chocolat i White Material de Claire Denis i l’assaig Exterminad a todos los salvajes de Sven Lindqvist. No és tècnicament un referent, però va aportar tot un marc teòric i de documentació.
Quina és la metodologia que feu servir en el vostre procés creatiu?
El procés d’aquest guió s’ha basat molt en un diàleg constant, tant entre nosaltres com amb les persones entrevistades durant el procés de documentació. També va ser molt clau el primer viatge que vam fer a Guinea acompanyant la Laida Memba durant la setmana de l’arquitectura de Bata. Després, a l’hora d’escriure, l’acumulació d’experiències compartides ens permet dividir-nos la feina en blocs que després unim i revisem plegats.
Completa la frase: Per escriure guió és indispensable…
Tenir temps per investigar, curiositat per endinsar-se en el món que es vol retratar, llibertat per provar diferents camins narratius i un sou adequat per poder-ho fer amb calma.
Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d’escriptura?
Tots els processos d’escriptura són diferents, però en el d’Un interior salvatge una de les coses que més ens preocupava i en què més vam treballar era que un “tema gran” com el del colonialisme i els indians no estigués per damunt del retrat íntim dels nostres personatges i dels seus recorreguts emocionals. Que totes aquestes qüestions es filtressin en les accions, les decisions i les dinàmiques entre ells.
Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?
Bons personatges; sense això no hi ha res. Després, que aquests personatges tinguin vida, sang, contradiccions. Que tinguin un desig fort connectat a una necessitat emocional de la qual no poden escapar, i que el recorregut que fan dins la història estigui íntimament connectat amb el tema central de la pel·lícula.