Identitat. Diversitat. Maternitat.

Mariona Martínez i Nuria Bestit, residents de la 4a edició de la Residència de Guions, defineixen així el seu projecte. Parlem amb elles FORA DE GUIÓ

La Mariona és directora i guionista. Durant la seva adolescència participa en projectes audiovisuals amb els seus amics. Es va graduar a l’ESCAC i els seus estudis culminen amb Lluna de sal, un curtmetratge de caràcter social que connecta amb la seva infància i amb la seva família. El curtmetratge es va estrenar a la 69a edició de la SEMINCI l’any 2024, on va rebre l’Espiga de Plata a millor curtmetratge internacional. Recentment, ha acabat el màster en direcció a l’ESCAC i, actualment, es troba en procés de postproducció del seu últim curtmetratge.

La Nuria és guionista. Es va graduar en Cinematografia a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Va tancar la seva etapa formativa amb Lluna de sal, un curtmetratge de caràcter social que reflexiona sobre la discapacitat  intel·lectual, l’adolescència i l’amistat. El projecte es va estrenar mundialment a la 69a edició de la SEMINCI (2024), on va rebre l’Espiga de Plata al millor curtmetratge internacional. Actualment, treballa com a coguionista en un llargmetratge documental en procés de desenvolupament.

Com sorgeix el vostre projecte? Què o qui és el detonant?

MARIONA: La pel·lícula sorgeix de la nostra motivació per voler tornar a treballar amb la Lluna, la meva cosina, una noia amb discapacitat intel·lectual. Fa dos anys la Núria i jo vam coescriure Lluna de Sal, un curtmetratge de ficció on la Lluna era el personatge principal. Aquesta història és una nova oportunitat per acostar-nos més a ella i explorar altres temes que a actualment la toquen de prop. Després de moltes converses, ens adonem que n’hi ha un que sempre torna: la relació amb la seva mare, una figura molt present en la seva vida. La pel·lícula arrenca amb una inquietud molt concreta: “Em fa por que la Lluna deixi de viure la seva vida per la seva mare, tal com ha fet ella per la seva filla.”

Tres paraules que defineixin el vostre projecte.

Identitat. Diversitat. Maternitat.

Referents que facin créixer el vostre guió. 

Aquesta pel·lícula l’escrivim observant el nostre entorn, la nostra família i la pròpia Lluna, que és el motor de la narració. Tot i que la història s’emmarca dins un naturalisme i un dramatisme arrelats a la quotidianitat, aquest realisme es veu constantment destensat per l’aparició de personatges carismàtics que, de manera sovint maldestra, impregnen la seriositat del relat d’una comèdia lúcida. Especialment, la Lluna, un personatge que, malgrat viure moments complexos, conserva una capacitat innata de fer riure i d’il·luminar la narració.

Quina és la metodologia que feu servir en el vostre procés creatiu?

NÚRIA: Com és la primera vegada que escrivim una pel·lícula, encara l’estem trobant. A l’inici passàvem moltes hores juntes parlant de la pel·li per entendre-la igual i que es construís de manera compartida. Ara ens funciona molt que la Mariona es llenci a escriure de manera intuïtiva i que després jo ho estructuri. Sovint també escrivim per separat per intercanviar versions i fer un buidatge i un treball de reescriptura conjunt.

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable…

Tenir ganes d’enregistrar alguna cosa, ja sigui una imatge, un personatge, un tema...Alguna cosa que et motivi a seure a la cadira cada dia.

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d’escriptura?

Els títols i els noms dels personatges. I, tenint en compte el projecte actual, desvincular-nos de la realitat que, vulguem o no, s’escola constantment dins de la ficció.

Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?

Per nosaltres és essencial poder contrastar els materials amb gent amb qui confiem, però sense perdre de vista la nostra intuïció, que al final és el que marcarà la direcció. El que creiem que és més important, però, és passar-s’ho bé escrivint. Que hi hagi alguna cosa viva i un component de joc que et mantingui connectada al procés.