Identitat. Simbiosi. Validació.

Celia Giraldo, resident de la 4a edició de la Residència de Guions, defineix així el seu projecte La niña prodigio. Parlem amb ella FORA DE GUIÓ

Directora i guionista graduada en l’especialitat de Direcció per l’ESCAC. El 2024 va estrenar la seva òpera prima, Un lugar común (Premi Gaudí a la millor direcció novella). La pel·lícula comparteix temàtiques amb el seu curt de graduació, Et busco a tots: la pèrdua d’identitat i la por a la sol·litud des del prisma de la tragicomèdia. Aquestes inquietuds continuen presents en el seu proper projecte, La niña prodigio on, buscant l’equilibri entre allò emocional i l’absurd, pretén explorar un llenguatge més oníric. La seva col·laboració recurrent amb artistes com Rigoberta Bandini li permet dirigir videoclips amb propostes visuals lliures i surrealistes que aspira a aplicar a la ficció. Ha explorat el format documental amb Va dando el tiempo (2020) un curtmetratge sobre la darrera conversa amb el seu avi. En televisió, va formar part de la sèrie Això no és Suècia, (Premi Ondas a millor Sèrie de Comèdia) codirigint al costat de Sara Fantova tres episodis.

Com sorgeix La niña prodigio? Què o qui és el detonant?

Veure a una nena, que com a part d’un joc, era resseguida amb un guix al terra d’una plaça va ser la primera peça del mosaic que és La niña prodigio. Imaginar que després d’aquell gest quasi cerimonial, la nena perdia la veu va ser el punt de partida des del qual la història ha anat evolucionant.

Tres paraules que defineixin La niña prodigio.

Identitat. Simbiosi. Validació.

Referents que facin créixer el teu guió. 

Crec que per mi és clau trobar l’equilibri entre l’observació d’elements a la realitat que després voldré desenvolupar i mirar cinema per eixamplar la meva mirada. També una font inesgotable d’inspiració per a mi també és internet, especialment YouTube. Tinc llistes cultivades al llarg dels anys amb escenes, situacions o personatges molt particulars en els que em fixo a l’hora d’escriure.

Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu?

No soc gaire metòdica amb l’escriptura i sento que els deadlines m'acostumen a ficar el coet definitiu que em fa estructurar-me. Però el que si intento mantenir sempre és la connexió amb la pel·lícula en els moments on no estic “escrivint”. Donar espai mental amb la lectura o el visionat d’altres pel·lícules perquè les idees apareguin no només asseguda davant del Word.

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable…

Tenir curiositat.

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d’escriptura?

Probablement jo mateixa. Trobo que per escriure cal molta paciència i honestedat, i a vegades alguna d’aquestes dues coses se’m desequilibra. 

Trobo difícil no fer-se mai trampes a un mateix.

Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?

M’agradaria pensar que no hi ha una forma definitiva per definir allò que és bo o no. Que sempre puguin sorgir maneres sorprenents d’explicar històries. Però en el meu cas, jo necessito rodejar-me durant el desenvolupament de persones en qui confiï. Que sàpiguen potenciar allò genuí i ajudar-me amb les meves limitacions.