Distopia. Identitat. Resiliència

David Gonzàlez, resident de la 3a edició de la Residència de Guions, defineix així el seu projecte Napalm. Parlem amb ell FORA DE GUIÓ

Graduat en guió i direcció pel Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), David Gonzàlez ha treballat durant deu anys com a tècnic de direcció en múltiples produccions entre les quals destaquen Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, o Biutiful, d'Alejandro González Iñárritu.

El seu curtmetratge El vestit (2016) guanya el Primer Premi del Concurs Iberoamericà Versión Espanyola-SGAE, i és reconegut com a Millor curt al Festival de Cinema en Català (FIC-CAT) i Millor curt espanyol al Festival Internacional de Bueu (FIC-BUEU). Així mateix, el seu curtmetratge de ficció La dignitat (2018) guanya el premi a Millor guió al Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi i participa en diversos festivals internacionals.

A banda del cinema, Gonzàlez ha participat com a director d’unitat a sèries de ficció com Merlí: Sapere Aude (Movistar+), Moëbius i Les de l'hoquei (3cat). Té pendent d'estrena Delta, la seva primera sèrie com a creador (3cat i À Punt Media).

Actualment, és resident de la 3a edició de la Residència de guions de l'Acadèmia del Cinema Català, on treballa en l'escriptura de Napalm, adaptació de la novel·la Napalm al cor de Pol Guasch (Premi Anagrama 2021), que serà el seu primer llargmetratge.

Com sorgeix Napalm? Què o qui és el detonant?

La novel·la del Pol Guasch em va fascinar des de la primera lectura i de seguida vaig veure clar el seu potencial per a una adaptació cinematogràfica. Tinc una relació molt particular amb la literatura, quan llegeixo em passa que de forma inconscient el meu cap comença a pensar com seria la pel·lícula. Pot ser molt molest, però no puc fer-hi més. En el cas de Napalm al cor va ser així ja des de les primeres pàgines.

Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin Napalm.

Distopia. Identitat. Resiliència.

Referents que facin créixer el teu guió. 

En aquest cas al ser una adaptació, el referent principal òbviament és la novel·la. Pel que fa a pel·lícules, a nivell de distopia m'agraden molt Stalker, d'Andrey Tarkosky (referent per qualsevol distopia suposo) i Le temps du loup, de Michael Haneke, tot i que Napalm no serà tan rematadament pessimista com aquesta última. Pel fet de ser una road-movie, em fixo molt en coses de El retorn, d'Andréi Zviáguintsev (que percebo com una distopia encoberta) i de Bones and All, de Luca Guadagnino, d'aquesta sobretot per com el passat dels personatges se'ls va apareixent en forma de flaixos i somnis mentre estan fent el viatge. I a nivell narratiu, al llegir la novel·la vaig pensar de seguida amb el cinema de Terrence Malick, sobretot en The Tree of Life, per com transita a través d'una història en lloc d'explicar-la d'inici a fi.

Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu?

Com a guionista soc molt intuïtiu, poc tècnic, el que em surt de forma genuïna és llençar-me de cap a escriure el guió, però segurament no sempre és el millor mètode. En el cas de Napalm, per la complexitat de l'adaptació, m'estic obligant a seguir més passos tècnics previs a l'escriptura de versió de guió, per assegurar-me que no l'estic vessant. Suposo que l'equilibri ideal està entre intuïció i tècnica.

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable...

En el meu cas, i sé que molts guionistes no ho senten així, veure MOLTES pel·lícules, tantes com em sigui possible. De tota mena, crec molt en el que es diu que com a guionista i com a director es pot aprendre igual o més d'una “mala pel·lícula” (amb el que això pugui significar) que d'una obra mestra.

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d'escriptura?

En el cas de Napalm, interioritzar que la pel·lícula ha de ser una obra diferent que la novel·la de la qual parteix. Ser capaç de deslliurar-me de l'obra original en el sentit de no aferrar-me a coses que em puguin agradar molt, però que encara que funcionin molt bé en la literatura, poden no fer-ho en el llenguatge cinematogràfic. La teoria me la sé molt bé, una adaptació és una translació d'un llenguatge a un altre, però després s'ha de ser capaç de dur-ho a la pràctica.

Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?

Passió, imaginació, resiliència i un puntet o dos de masoquisme.