Imaginar horitzons, compartir altres professions i ampliar el cinema fora de casa
Benedikt Erlingsson, Eva Valiño, Elena López Riera, Lois Patiño, Theo Anthony i el Festival l’Alternativa a la Residència de guions el mes de novembre.
Si a l’octubre parlàvem de sacsejar projectes i redescobrir mirades, el mes de novembre ens ha portat un moviment diferent però igualment necessari: ampliar horitzons, posar en contacte oficis del cinema i revisar des d’on sorgeix el cinema que imaginem. I ho hem fet a través d’un seguit de trobades que han anat modulant la manera d’entendre el procés creatiu, aportant noves eines, noves preguntes i noves maneres d’habitar el guió.
El mes ha començat amb una connexió directa amb la indústria gràcies a la col·laboració amb el Serielizados, que ha aportat una mirada concreta sobre els formats seriats i ha situat les residents en diàleg amb una part fonamental del sector audiovisual actual. Això ho exemplifica, el cineasta Benedikt Erlingsson, qui ha compartit una masterclass que ha funcionat com un revulsiu poètic i metodològic: ha obert processos, ha explicat decisions creatives preses en moments clau dels seus projectes i ha evidenciat fins a quin punt un univers propi pot néixer de la combinació entre rigor i imaginació.
Uns dies després, la col·laboració amb L’Alternativa ha fet possible una de les sessions reveladores del mes: una trobada a distància amb Lizzie Borden, que ha aportat una mirada política i radical sobre la representació, el treball col·lectiu i els límits, o possibilitats, del cinema independent. L’assistència a diverses projeccions del festival ha completat aquesta immersió en altres formes de fer, permetent als i les residents ampliar el pes dels seus referents i reconnectar amb la vitalitat del cinema que es pensa des de la perifèria.
La visita de Eva Valiño a la seu de DAMA ha estat un dels punts d’inflexió del mes. La sonidista ha compartit maneres de pensar el so des del guió, introduint una perspectiva que sovint s’aplica tard però que, incorporada des de l’inici, transforma radicalment l’arquitectura narrativa d’un projecte. La sessió ha aportat eines i, sobretot, ha fet visible la dimensió creativa d’una disciplina que travessa totes les capes d’una pel·lícula.
També a DAMA, Elena López Riera i Lois Patiño han compartit una sessió centrada en els processos de creació, que ha posat damunt la taula qüestions essencials sobre els tempos, els sistemes de producció i les maneres d’habitar un projecte sense trair-ne la seva essència. Han aportat reflexions sobre la constància, la intuïció i la necessitat d’interrogar una indústria que sovint imposa ritmes poc compatibles amb la profunditat creativa, amb processos de càsting, per exemple. La trobada ha fet possible repensar no només què expliquem sinó com ho expliquem i sota quines condicions.
La darrera gran sessió del mes ha estat la de Theo Anthony a la nostra seu de la Fabra i Coats, que ha compartit els seus referents, la seva metodologia de treball i una manera d’afrontar els projectes que combina recerca, intuïció i una consciència molt clara del context social en què crea. La conversa ha acabat derivant cap a l’actual situació mundial i l’onada reaccionària que la travessa, un tema que ha permès obrir un espai col·lectiu per replantejar quines històries expliquem i des d’on les expliquem, i que ha fet evident que el cinema no és només una qüestió formal, sinó també política i ètica.
Sempre agraïts per la generositat que ens aporten aquests cineastes, tanquem novembre amb la sensació d’haver ampliat el mapa intern de cada projecte i d’haver incorporat capes noves a la mirada creativa. I encarem el desembre amb el mateix impuls amb què vam començar: disposades a seguir explorant, qüestionant i construint, sempre des de la generositat i la voluntat de fer créixer el cinema que imaginem.