Sistema. Masculinitat. Violència.

Arianna Giménez, resident de la 4a edició de la Residència de Guions, defineix així el seu projecte El llindar. Parlem amb ella FORA DE GUIÓ

Arianna Giménez Beltrán (Barcelona, 1987). Llicenciada en Ciències Polítiques i Comunicació Audiovisual, s’especialitza en fotoperiodisme cursant estudis de postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona, visual storytelling a la Danish School of Media & Journalism i documental creatiu a la Universitat del Valle, Colòmbia. Inicia la seva carrera en el món audiovisual com a periodista visual al 2014, quedant finalista del Premi Ciutat d’Art de Barcelona i guanyant la Beca Clic de Fotoperiodisme Jove de la Generalitat de Catalunya amb Hungerland, un projecte multimèdia sobre els efectes de la crisi econòmica del 2008 en el dret a l’alimentació de la població. Les seves imatges s’han publicat a El Periódico de Catalunya, El País o VICE. Al 2017, s’endinsa en el món de la producció sobre terreny de la mà de mitjans com la BBC, Al Jazeera o Channel 4 News, amb els quals continua col·laborant avui dia.

Ha dirigit i escrit Cremada, el seu primer curtmetratge de ficció, actualment en fase de distribució. El Llindar és la seva òpera prima.

Com sorgeix El llindar? Què o qui és el detonant?

El llindar sorgeix d’una notícia que llegeixo sobre un treballador que es va suïcidar degut al seu context laboral. Des de fa temps, m’obsessiona com hem normalitzat les violències que es generen al voltant del treball i que afecten directament a la nostra identitat i a com ens relacionem amb el món. Veure com aquestes ens poden portar a un punt de no retorn em va terroritzar.

Tres paraules (s'admet qualsevol categoria gramatical) que defineixin Arcàdia.

Sistema. Masculinitat. Violència.

Referents que facin créixer el teu guió. 

Sento que la llista de referents està en construcció ja que encara estic buscant el to de la pel·lícula. Tampoc em considero una erudita en cultura cinematogràfica, però em sento properea a Adam Curtis, Andrea Arnold, Isaki Lacuesta o Celine Sciamma. Tot i així, per escriure m’inspiro més xafardejant com la gent encara el seu dia a dia. Ara, sobretot, em fixo molt en què fa la gent que ha estat expulsada del sistema productiu durant l’horari laboral. Per exemple a les biblioteques, on un munt de gent passa el dia buscant feina, llegint, fent temps o performant normalitat.

Quina és la metodologia que fas servir en el teu procés creatiu?

L’estic descobrint. Fins ara, la meva metodologia s’ha construït en base a dos imperatius tan poc creatius com els forats que he robat a la feina per poder escriure i els deadlines de les convocatòries i subvencions que ajuden a la creació. Fora d’aquestes dos moments, he tingut poca llibertat per poder imaginar i explorar una metodologia alineada amb el meu desig creatiu.

Completa la frase: Per escriure guió és indispensable...

Diners. Diners per rebutjar feines, per accedir a la cultura i als espais i gent que la crea o per pagar a una terapeuta que escolti les teves pors. Entenc que hi ha moments de la vida on la falta de recursos i la precarietat et pot fer més enginyosa, però m’espanta la facilitat amb la que aquest discurs ha permeat tots els àmbits de la nostra vida. Hem d’interioritzar que podem crear, però sobretot viure, a partir de la possibilitat i no de la renúncia.

Quin és el teu pitjor maldecap durant el procés d'escriptura?

El judici propi.

Quins ingredients són essencials per l'elaboració d'un bon guió?

Estar acompanyada.

Next
Next

Imaginar horitzons, compartir altres professions i ampliar el cinema fora de casa